COVARDES
Tarso de Melo
admiro
a fina coragem
dos covardes
quando cercam
com um bando de línguas
a língua da moça
e fazem os lábios dela
rirem de si próprios
para seu gozo
em alta resolução
quando se escondem
na multidão
que grita xinga ataca
em arquibancadas
e no conforto
sem nome
de novíssimos
e espertos telefones
quando passam
lá no alto
com suas hélices
e grossos calibres
apagando miseráveis
e manchando vidas
uniformes
quando se juntam
em rodas vivas
para matar mulheres
que tentam falar
que eles estão errados
quando passam
blindados
no céu ou no asfalto
sobre corpos esquálidos
quando cavam
com suas canetas douradas
infinitas covas
de setenta palmos
em folhas de sulfite
pagas pelo erário
quando quebram
com golpes de ódio e aço
os ossos frágeis
em que veem ameaças
é que mais admiro
a fina coragem
dos covardes
COVARDS
Trad. Josep Domènech Ponsatí
admiro
la delicada valentia
dels covards
quan envolten
amb un ardat de llengües
la llengua de la noia
i fan que els llavis d’ella
se n’enriguin de si mateixos
per al seu gaudi
en alta resolució
quan s’amaguen
entre la multitud
que crida insulta ataca
a les graderies
i en la comoditat
sense nom
de telèfons novíssims
i astuts
quan passen
allà dalt
amb les seves hèlixs
i grans calibres
eliminant miserables
i tacant vides
uniformes
quan s’ajunten
en cercles viciosos
per matar dones
que intenten dir
que ells s’equivoquen
quan passen
vehicles blindats
pel cel o per l’asfalt
sobre cossos esquàlids
quan caven
amb els seus bolígrafs daurats
infinites coves
de setanta pams
en fulls de paper offset
pagats per l’erari públic
quan trenquen
a cops d’odi i acer
els ossos fràgils
on veuen amenaces
és llavors quan més admiro
la delicada valentia
dels covards
